Mataró Notícies

Les relacions interpersonals, principal motiu dels problemes de convivència a Rocafonda

Les relacions interpersonals, principal motiu dels problemes de convivència a Rocafonda

Eli Solsona

La meitat dels veïns de Rocafonda-El Palau Escorxador consideren que el principal factor que dificulta la convivència són les relacions interpersonals a les comunitats de veïns (51,51%), seguit de la neteja (23,1%), els sorolls (11,17%) i la inseguretat (un 7%). Són conclusions que es desprenen d’una enquesta inclosa al programa de civisme i convivència dut a terme en aquests tres verals, un programa que ha dut a terme la Creu Roja i que està emmarcat en la Llei de Barris. Aquesta enquesta revela que el barri de Rocafonda (44,52%), el barri del Palau (27,05%) i el Parc del Palau (8,26%) i el carrer Colòmbia (5,8%) són les zones on la percepció d’incivisme és més gran. En aquests espais, els principals problemes són la gestió de residus, els problemes produïts pels animals domèstics i l’ús indegut dels espais públics. La presidenta del Pla Integral de Rocafonda-El Palau-Escorxador, la regidora Carolina Soler, destaca que la sensació d’inseguretat no s’ha traduït en dades, i que el principal problema de convivència són les relacions interpersonals, motiu pel qual es donarà continuïtat a iniciatives i programes com el dels educadors de barri, per tal de potenciar el sentiment de pertinença i implicació al barri i, d’aquesta manera, millorar la convivència.

La realització d’aquest programa ha comportat visites porta a porta en més de 4.600 llars entre 2008 i 2012 per tal d’informar sobre la normativa de civisme i també conèixer de primera mà les problemàtiques i preocupacions i poder orientar els veïns o oferir-los assessorament. El tècnic de Creu Roja a Mataró, Joan Alberdi, ha apuntat també que a través de les accions realitzades al carrer, s’han detectat situacions que requereixen algun tipus d’actuació com ara grups de joves que utilitzen l’espai públic de manera inapropiada i poden provocar enfrontaments amb els veïns; manca de sentiment de pertinença al barri, fet que deriva en comportaments incívics; i també que una part de la població atribueix alguns d’aquests problemes a la immigració. En aquest sentit, Alberdi ha afegit que aquesta relació és “perillosa” perquè “no s’ajusta a la realitat”, ja que aquests barris ja tenien problemes de convivència abans que arribés el gruix de nouvinguts.

Com a conclusions del programa, es proposa fomentar la neteja a les comunitats de veïns (un dels problemes que provoca més desavinences), impulsar un programa de suport a les comunitats amb necessitats especials, treballar amb grups de joves que mantenen actituds que poden derivar en problemàtiques socials i oferir-los alternatives d’oci, formació i participació en el teixit associatiu; i realitzar accions interculturals com la Mostra d’entitats per enfortir les relacions entre veïns de les diferents comunitats que viuen al barri.