Mataró Notícies

Històries de Mataró: "El Cementiri dels Espiritistes"

Històries de Mataró: "El Cementiri dels Espiritistes"

Cristina Salad

Manel Cusachs, l'autorQuan el 1787 Carles III va publicar la real cèdula en què prohibia que els enterraments es seguissin fent a les esglésies i els seus entorns, les ciutats van haver de començar a buscar espais, fora de les poblacions, per traslladar els cementiris. Uns anys després, el 1817, per tant aviat farà 200 anys, la parròquia de Santa Maria va comprar uns terrenys situats al convent dels Caputxins per instal•lar-hi el nou cementiri catòlic. Un espai en el que només s’hi podien enterrar persones que professessin aquesta religió. A la resta se’ls donava sepultura fora de terra sagrada. En aquest espai, el 1876 i per una regulació del govern espanyol, es va obrir el cementiri municipal de Mataró. L’un de l’altre estava separat, només, per un mur. En ell s’hi enterraven els no batejats, creients d’altres religions, suïcides o avortaments. Com explica el periodista i historiador, Manuel Cusachs.

A aquest cementiri se’l coneixia com el cementiri dels “Espiritistes” i, de fet, la gent més gran de Mataró encara coneix aquell antic cementiri municipal amb aquest sobrenom. La raó? La primera persona a la que es va donar sepultura en aquest espai va ser una dona que pertanyia a una de les populars societats espiritistes de finals del segle XIX. Així ho va recollir una notícia apareguda a la premsa d’aquella època.

La separació dels dos cementiris es va mantenir fins a la proclamació de la segona república el 1931. Aquell any es va tirar a terra la paret que separava els dos cementiris. En el decurs de la Guerra Civil, al Cementiri Municipal s’hi van enterrar 52 brigadistes internacionals que van morir als hospitals habilitats a les escoles de Valldemia i els Salesians. Després, durant la dictadura franquista es va tornar a tancar l’accés i va quedar-se així fins el 1982, quan la parròquia de Santa Maria va cedir les instal•lacions a l’Ajuntament. A partir d’aquell moment es va convertir en el cementiri de la ciutat, fins que es va fer necessari un nou lloc d’enterraments. El 1992 va començar a prestar serveis el de les Valls.